Europa a l'Edat Moderna

|
• Estudieu els apunts següents i després llegiu en el llibre de text l'apartat sobre l'economia europea a l'Edat Moderna i subratlleu la informació fonamental.
panadera
|
Apunts per estudiar:
• Exercicis:
- Consulta què és una estructura històrica i defineix aquest concepte amb les teves paraules.
- Escolleix, entre els títols que tens a continuació, de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats més amunt i escriu-lo en el marge de la dreta:
- l'evolució social
- Introducció general
- l'evolució de l'agricultura
- la població
- la indústria
- l'evolució política
- el comerç colonial
- Observa la taula següent i comenta el significat de cada element:
Segle XII |
Segle XIX |
La civilització europea ocupa una part del continent |
La civilització europea domina el món |
Economia agrària de subsistència |
Economia industrial de lliure mercat |
Societat estamental |
Societat classista |
L’Estat feudal representa els interessos dels nobles i els eclesiàstics (terratinents) |
L’Estat liberal representa els interessos de la burgesia capitalista |
Cultura religiosa |
Cultura científica |
- Completa la taula següent:
Segle XII |
Segle XIX |
La civilització europea ocupa una part del continent |
La civilització europea domina el món |
|
Economia industrial de lliure mercat |
Societat estamental |
|
|
L’Estat liberal representa els interessos de la burgesia capitalista |
|
Cultura científica |
- Defineix:
- propietat feudal
- feu
- forces sobrenaturals
- mobilitat social
- racionalisme
- Selecciona, entre les següents, les característiques de la demografia tradicional:
- alta natalitat baixa natalitat
- alta mortalitat baixa mortalitat
- estancament de la població fort creixement de la pobació disminució de la població
- Completa la taula següent sobre la indústria gremial:
Lloc de producció |
Taller, a la ciutat |
Mà d’obra |
|
Font d’energia |
humana |
Matèries primeres |
|
Utensilis |
Senzills i manuals (encara que hi hagi màquines) |
Relacions socials de producció |
Mestre: propietari, dirigeix (seguint els acords gremials) i fa manufactures.
Oficials: fan manufactures i cobren un sou
Aprenents: ajuden en la confecció de les manufactures mentre aprenen l’ofici |
Tipus de producció |
|
Destí de la producció |
|
Objectius |
Viure de la seva feina, estar orgullós del producte |
Principal sector industrial |
|
- Explica les característiques del mode de producció capitalista.
9. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
Podemos decir que en general la industria doméstica nació por distintos caminos. El primero, por medio de los comerciantes, quienes, para buscar trabajo más barato y para actuar sin las limitaciones de los gremios urbanos, utilizaban mano de obra rural, adelantando ellos mismos las primeras materias, e incluso las herramientas de trabajo con las que se fabricaban unos tejidos que más tarde ellos vendían. El segundo camino era que unos propietarios rurales o unos artesanos organizaban en el campo, con mano de obra dependiente, el mismo proceso productivo. (...).
Aracil i Garcia Bonafe: Lecturas de Historia económica de España
carnicera |
 |
Qüestions sobre el text anterior:
- Indica quin tipus de font representa aquest document
- On i quan el situes?
- A quina època histórica?
- Al llarg de l'Edat Moderna va sorgir un nou sistema industrial (domiciliari o indústria domèstica), comenta les diferències amb el sistema gremial.
- Què tenen en comú?
10. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

comerciante |
El aumento de población implica, necesariamente, un aumento de consumo de productos agrícolas, pero, además, el desarrollo económico habitúa a las clases privilegiadas de Europa al uso de nuevos productos de origen colonial, así como al lujo en la indumentaria y el mobiliario. Todo esto tiene una serie de consecuencias en el sistema económico: desarrollo del comercio colonial y de las comunicaciones, transformaciones agrícolas y la aparición de la manufactura.
- Sitúa el text en el temps. Raona la resposta.
- A quins grups socials es refereix l'autor amb les "clases privilegiadas"?
- Explica en què consisteixen les transformacions agrícoles del final del primer paràgraf.
- Explica les característiques del comerç colonial.
- Quins sistemes de transport s'utilitzaven en l'Edat Moderna?. Quin era el millor?
|
11. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
El comercio y el Estado se socorrían mutuamente, el comerciante como prestamista y abastecedor de los servicios públicos, del ejército sobre todo; el segundo por los privilegios, las primas y los monopolios que concedía; además, el soberano favorecía el comercio y a las manufacturas por el interés del fisco(...) (todos estos factores) protegían al comerciante. Este último no tenía, pues, razones para subvertir la estructura política y social; se podía preveer que había de tomar partido a favor del poder real si éste se veía amenazado..
V.Vives: Historia General Moderna
Qüestionari:
- Segons el que has llegit, quina activitat econòmica està protegida per l'Estat? (concreta el màxim que puguis al respondre).
- Indica les causes, segons l'autor, per les quals l'Estat protegeix aquest sector.
- Indica quins són els grups socials que es beneficien de la protecció de l'Estat.
- Situa el text en l'espai (concreta el màxim que puguis). Raons en què et bases.
- Qualifica el tipus d'Estat a què es fa referència en el text. Raona la resposta.
- Segons l'autor, el mercader defendria l'absolutisme?. Indica en quines idees del text et bases.
12. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
De las enfermedades exportadas a América, la primera y la que causó más estragos fue la viruela que llegó a la isla La Española en 1518, en un barco portugués de esclavos, probablemente en forma de fiebre porcina infectando a los animales del barco.
(...) Esta enfermedad epidémica, de causa y tratamiento desconocidos, fue un poderoso e involuntario aliado de los conquistadores, ya que produjo el exterminio de tribus enteras. Hubo una gran epidemia en 1521 entre aztecas y mayas cuando los hombres que acudieron en ayuda de Hernán Cortés iniciaron la conquista del imperio. En 1525, Pizarro la extendió por el territorio inca y 30 años después llegó a Rio de la Plata y a Brasil (...). Cuando los españoles arribaron a Méjico, el territorio contaba con unos 18 millones de habitantes, y en 1600 quedaban sólo algo más de un millón.
La Vanguardia, viernes 9 de octubre de 1992
- Indica quin tipus de font representa aquest document.
- On i quan el situes?
- A quina època histórica?
- De què tracta (quin títol el posaries?)
- Quina és la idea principal del text?.
- Defineix:
|
13. La monarquia hispànica (nom d’Espanya a l’Edat Moderna) i Portugal van ser els primers països europeus que van tenir un
imperi colonial.
-
Observa el mapa següent, posa'l títol i completa la llegenda.
|
2. Expliqueu els motius (econòmics, polítics, científics...) que van afavorir els descobriments.
3. Quines conseqüències demogràfiques va tenir l'arrivada dels colonitzadors europeus a Amèrica?.
4. Comenta altres conseqüències (socials, polítiques, culturals) que la colonització europea va suposar pels indígenes americans.
5. Quines conseqüències va suposar pels europeus la conquesta de les colònies americanes ?
• Estudieu els apunts següents i després llegiu en el llibre de text l'apartat sobre la societat europea a l'Edat Moderna i subratlleu la informació fonamental.
Apunts per estudiar:
La societat de l’Europa Occidental continua sent estamental però les transformacions econòmiques comporten simultàniament canvis socials:
-
La noblesa manté les seves terres i els seus privilegis, però ha perdut els drets feudals. L’augment dels preus del segle XVI i la vida a la cort ha fet augmentar les seves despeses, mentre les rendes agràries es mantenen iguals per la qual cosa el seu poder adquisitiu disminueix. Això va provocar la ruïna d’una gran part de la petita noblesa però l ’alta noblesa va reaccionar entrant al servei de l’Estat (ocupant els alts càrrecs en l’administració) i rebent d’aquesta forma substancioses retribucions, regals i dots del rei. Es converteix en la noblesa cortesana.
- El clergat coneix una evolució semblant a la de la noblesa: conserva privilegis i patrimoni, i l’alta jerarquia eclesiàstica entrarà al servei de l’Estat.
- Al tercer estament pertany la majoria de la societat (un 90% aproximadament).
-
Alguns dels grans mercaders i financers enriquits pel comerç colonial entren al servei de l’Estat per protegir els seus negocis i perquè la màxima aspiració de la l’alta burgesia és ennoblir-se: compra títols nobiliaris al rei o els rep del rei pels serveis prestats (o enllaça matrimonialment amb la petita noblesa). L'alta burgesia serà la nova noblesa o burgesia ennoblida que no serà acceptada fàcilment per la noblesa de sang doncs la menysprea.
- Els artesans pateixen la competència de les noves indústries i tendeixen a disminuir i empobrir-se.
-
Els pagesos són la immensa majoria de la societat (un 80% aproximadament). Gran part treballen terres que no són seves, però predominen els lliures, siguin colons o arrendataris*, tanmateix continua havent-hi una minoria important de serfs. Colons i, especialment, serfs, viuen en condicions de misèria degut a l’escassetat de la producció que es queden, als impostos, i a les males collites.
*arrendataris: pagesos que conreen terres d’un propietari que les ha llogades a canvi d’una determinada renda. Els contractes d’arrendament a l’Edat Moderna podien ser a molt llarg termini (contractes d’emfiteusi), cosa que convertia a l’arrendatari en quasi propietari de les terres. Els contractes a curt termini (cada 25 anys, per exemple) no eren tan favorables per a l’arrendatari perquè els propietaris pujaven el lloguer quan acabava el contracte.
Ens trobem, doncs, davant una societat jerarquitzada estamental però amb la possibilitat de mobilitat social, és a dir, amb la possibilitat d’ascensió social, en aquest cas, de pujar d’estament (cas de la burgesia ennoblida). El naixement no determina ja de per vida els drets i deures de les persones (encara que va afectar a una reduïda minoria). |
• Exercicis:
- Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
Nobleza tradicional y nobleza nueva
Burgueses son también los secretarios de Estado y cada día más los ministros, como Colbert y Luvois; y como burgueses se comportan después de recibir patentes de nobleza*. La aristocracia de sangre no reconoce en ellos "la calidad", les considera como "vil burguesía" y les trata con altivez y menosprecio.
Crouzet: Historia general de las civilizaciones
*títols nobiliaris
Qüestionari:
- Indiqueu quin tipus de font representa aquest document.
- On i quan el situeu?
- A quina època histórica?
- A quins es refereix l'autor amb "nobleza tradicional" i amb "nobleza nueva"
- Quina és la idea fonamental del text?
- Explica a qui i per què interessava rebre "patentes de nobleza"
- Quin tipus de societat representa el text?. Raona la resposta.
- Quines diferències hi ha respecte a la societat medieval?.
2. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
A finals de l’Edat Moderna es va concretant mentalitat burgesa, una una nova manera de pensar sobre el món que es basa en un sistema de valors en gran part diferents als de la classe dominant. Així, davant l’honor, l’orgull per ser nobles i la transmissió hereditària de virtuts –valentia, generositat, defensa del dèbil-, la burgesia planteja l’esforç individual i la capacitat personal com a base del prestigi social, i el treball com a virtut sobre salient. Per a la burgesia, Els diners (no per malgastar-los inútilment) i la propietat, són manifestacions d’aquesta vàlua personal i, per tant, de la felicitat. No obstant, durant una part de la transició, segles XVI i XVII, la burgesia busca imitar la noblesa, pretén que la fortuna acumulada li permeti adquirir el prestigi social que anhela però conscient de què no és possible si no se és noble, enllaça matrimonialment amb nobles arruïnades o adquireix títols i es planteja comprar terres, viure de rendes i abandonar els seus negocis mercantils (“propis de gent de poca categoria”).
- On i quan situeu el text?
- A quina època histórica?
- De què tracta ? (poseu un títol al text)
- Seleccioneu les idees fonamentals i feu-ne un resum.
- a) Hi havia nobles que no havien nascut nobles?.
b)
Com es deien?
c)
Tenien privilegis?
d) Què pensaven d'ells els nobles d'ascendència medieval?
- Quin tipus de sistema social hi havia en aquesta època?. Raona els qualificatius que utilitzis.
3. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
Rebelión de los campesinos de Angulema
Monseñor, desde hace dos meses los campesinos y lugareños de los señoríos de Berbozieux, Chalais, Blanzac y otros se han sublevado, pero habían sido en cierta forma calmados (...). Los habitantes del señorío de Blanzac se habrían sublevado de nuevo en un total de cuatro mil armados con arcabuces y picas y distribuidos en doce o quince compañías guiadas por sus curas, todos los cuales marchando ordenadamente al son de algunos violines se habrían dirigido a la ciudad de Blanzac donde se desarrollaba la fiesta, con un clamor y amenazas confusas contra la vida de todos los consumeros -entendiendo por esta palabra a todos los recaudadores de los derechos de su Majestad-, con la intención de llegar hasta la villa de París. La rabia popular era tan grande, que todo lo que procedía del Consejo les irritaba y se gritaba que al Rey sólo le importaba las pérdidas de los granjeros o recaudadores de impuestos, pero no las miserias del pueblo.
La Fosse, Angulema, 9 de Junio de 1636
Qüestionari:
- Indiqueu quin tipus de font representa aquest document.
- On i quan el situeu?
- A quina època histórica?
- Feu un resum del text.
- Qui és l'autor? . A qui es dirigeix?
- Què era un "señorío" ?
- Comenteu les causes de la rebel.lió dels camperols.
• Estudieu els apunts següents i després llegiu en el llibre de text l'apartat sobre el sistema polític europeu a l'Edat Moderna i subratlleu la informació fonamental. |
Apunts per estudiar
L'evolució política de l'Europa Occidental
En els segles XIV-XV l’enfrontament entre la monarquia i els senyors feudals ha tingut com a resultat l’aparició en l'Edat Oderna de la monarquia absoluta en alguns Estats de l’Occident europeu (França. Anglaterra, Castella), en canvi, en altres es manté el sistema polític feudal (Imperi Alemany, Corona d’Aragó). La progressiva implantació de la monarquia absoluta significa que tot el poder polític es concentra en mans del monarca. Això també suposa la creació d’estats unificats centralitzats (mateixes lleis entre els diferents territoris de l’Estat, unificació monetària, religiosa i lingüística). En els estats absolutistes l’autoritat del rei està assegurada per un poderós exèrcit de mercenaris, un nombrós cos de funcionaris, la intervenció en assumptes de l’església (com l’elecció de bisbes), en la cultura (imposant una rígida censura ) i en l’economia. És així com el monarca, que no permet cap tipus d’oposició, s’assegura la obediència dels seus súbdits mitjançant el temor i la justificació religiosa del seu poder (el rei és monarca per la voluntat de Déu). Finalment, la seva autoritat està assegurada pel suport de la classe dominant –noblesa i clergat- i de la l’alta burgesia. La intervenció en l’economia, els impostos i els préstecs dels seus banquers proporcionen al rei els diners necessaris pel manteniment d’una política exterior conqueridora. Durant el segle XVI la Monarquia hispànica va tenir hegemonia a Europa i en el XVII França.
En els regnes feudals, on l’autoritat del monarca es troba limitada, continuarà l’enfrontament entre el rei i els senyors ja que els monarques segueixen intentant imposar l’absolutisme en el seus estats.
|

|
• Exercicis:
- Quins poders tenia el monarca absolut?
- Feu un esquema de les bases del poder polític de l'absolutisme.
- La burgesia del segle XVI era absolutista?. Raona la resposta.
- Quin país va dominar l'Europa del segle XVI? I la del segle XVII?
- Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
El rey Francisco I de Francia, ante la oposición del Parlamento a aceptar el concordato firmado con el Papa, indicó: "Que él era tan rey como sus antecesores, y que si ellos habían hecho y establecido un Parlamento, él podía deshacerlo e instituir otro, que él era su señor, al que le debían obediencia".
Registros del Parlamento, citados en Journal de Barillon
- Indiqueu quin tipus de font representa aquest document.
- On i quan el situeu?
- A quina època histórica?
- A quin estament pertanyien els membres del Parlament?.
- Per què ocupaven aquest càrrec?
- Quina és la intenció de l'autor?
- Quin tipus de sistema polític representa aquest document?.
6. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
Desde el siglo XVI, se fueron consolidando nuevas instituciones políticas en los nuevos Estados, que fueron (y son) los instrumentos a través de los cuales los gobernantes ejercen su autoridad sobre los gobernados y que, además, les permiten obtener la efectiva obediencia de éstos.
Las instituciones son, por ejemplo, las normas y las leyes; y también forman instituciones las personas empleadas por los gobernantes para cumplir funciones de gobierno, un ejército permanente, una burocracia administrativa, un sistema de impuestos, y la diplomacia internacional.
Los Estados sirvieron para proteger la propiedad y los privilegios de la nobleza, y para mantener a los campesinos bajo su dominio. Pero las nuevas instituciones políticas también beneficiaron a los grupos burgueses dedicados al comercio y a las manufacturas. La centralización económica, la expansión ultramarina y la unificación de un sistema legal, contribuyeron al proceso de transición del feudalismo al capitalismo.
De la web: http://www.portalplanetasedna.com.ar/estado_modernos1.htm
- Expliqueu amb les vostres paraules què és una institució política.
- Quina funció tenien les institucions polítiques (per a què servien?)
- Nomeneu alguna institució que coneixeu.
- Definiu Estat i expliqueu les característiques dels Estats unificats.
7. Completeu la taula següent sobre les INSTITUCIONS POLITIQUES de la MONARQUIA ABSOLUTA
Institucions |
membres |
Mecanisme d’accès |
funcions |
Monarquia |
rei |
herència |
poder executiu, legislatiu i judicial |
Govern |
|
|
|
Parlament |
diputats |
|
|
Tribunals |
|
designació reial |
jutjar segons la llei |
• Estudieu els apunts següents i després llegiu en el llibre de text l'apartat sobre la cultura europea a l'Edat Moderna i subratlleu la informació fonamental.

|
Apunts per estudiar
En l’edat Moderna la cultura era religiosa, és a dir, continuen predominant els valors tradicionals basats en la interpretació de la realitat segons les Sagrades Escriptures, la creença en veritats absolutes i eternes i la influència ideològica de l’església. O, dit d'altra manera, predomina la creença de què tot el que no es pot interpretar d'una manera lógica, es degut a la voluntat de Déu (les males collites, les malalties, el naixement d'un fill o la infelicitat matrimonial d'un filla).
Però lentament s’ha anat desenvolupant un nou sistema de valors, l’humanisme (segle XVI) : racionalista, cientifista (pel mètode científic d’interpretar la realitat segons la raó i l’experiència), subjectivista, individualista, relativista, tolerant, antropomorfista i reivindicatiu de la possibilitat de la felicitat a la terra. Les seves manifestacions artístiques seran el Renaixement i el Barroc.
En relació a les creences religioses, l’església catòlica es veu fortament criticada per moviments reformadors: el luteranisme i el calvinisme (1ª meitat del segle XVI) que suposen la ruptura amb el Papa. La crítica a l’església catòlica es basava en la riquesa que acumulava, l’actitud mundana i els abusos que es feien dels mitjans de salvació espiritual (perdó dels pecats amb donacions econòmiques a l’església). Reivindicaven també una expressió del sentiment religiós més intima, individual i personal i la lectura directa de la Bíblia per part del cristià. En la seva ràpida difusió van intervenir factors com la invenció de la impremta i els conflictes polítics a l’imperi alemany que es van barrejar amb els conflictes religiosos. A resultes de les reformes, a finals del segle XVI el cristianisme europeu estava dividit en diverses confessions: catòlics, protestants i calvinistes (i ortodoxes a l'Europa Oriental). |
• Exercicis
- Defineix les característiques de l'humanisme: racionalista, cientifista, subjectivista, individualista, relativista, tolerant, antropomorfista.
- Explica les causes de la Reforma protestant.
- Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
Discrepo vehementemente de quienes no quieren que las Sagradas Escrituras, traducidas a la lengua del vulgo, sean leídas por los laicos, como si Cristo hubiera enseñado cosas tan intrincadas que apenas puedan ser comprendidas por unos pocos teólogos, o como si la defensa de la religión cristiana estuviera en ser desconocida. (...)
Y ojalá que hubiera traducciones a todas las lenguas para que estos escritos pudieran ser leídos y conocidos no sólo por escoceses e irlandeses, sino también por turcos y sarracenos. (...)
Erasmo de Rotterdam
- Indiqueu el tipus de font.
- Situe-lo en l'espai, el temps i l'època històrica.
- Busqueu informació sobre l'autor i feu un breu resum.
- Quina és la idea fonamental del document?.
- Podria haver oposició a aquesta idea?. Per part de qui?. Raoneu la resposta.
- Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
La higiene del rei de França Lluis XIII, nascut el 27 de setembre de 1601
L'onze de novembre del 1601 li van rentar el cap per primer cop. El 17 de novembre li van rentar el front i la cara amb mantega fresca i oli d'ametlles dolces per la ronya que semblava fer-se-li. El 4 de juliol del 1602 ha estat pentinat per primer cop. Sembla trobar-hi gust. El 3 d'octubre de 1606 li han rentat les cames amb aigua tebla. És el primer cop. El 2 d'agost del l608 ha estat banyat per primera vegada.
J. Héroard: Diari (metge personal de Lluís XIII)
- Indiqueu el tipus de font.
- Situe-lo en l'espai, el temps i l'època històrica.
- Què et sembla la higiene de l'època?.
- Podries deduir d'aquest text alguna causa de la manca de creixement demogràfic general?
- Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
La mayoría de las mujeres en el Renacimiento acababan siendo madres, y la maternidad era su profesión y su identidad. Sus vidas como adultas (desde aproximadamente los veinticinco años en casi todos los grupos sociales y desde la adolescencia entre las familias más ricas) eran un ciclo continuo de embarazo, crianza y embarazo. Las mujeres pobres daban a luz cada 24 ó 30 meses. Las mujeres ricas tenían más hijos que las pobres. La necesidad de asegurar la descendencia, para garantizar una transmisión efectiva de la riqueza, las forzaba a ser fértiles. El parto era un momento temible, fruto del castigo especial de Dios a Eva por su falsedad en el Paraíso. Las madres que sobrevivían se enfrentaban a menudo a la muerte de la criatura que habían traído a este mundo con tanto sufrimiento. La mortalidad infantil era muy alta. Los recién nacidos tenían unas posibilidades de supervivencia que oscilaban, en Europa occidental, entre el 20 y el 50 por ciento. Eran presas fáciles de las plagas, la diarrea, la gripe, los catarros, la tuberculosis y el hambre.
Los niños que sobrevivían eran amamantados entre 18 y 24 meses (...) casi todas las mujeres ricas rechazaban amamantar a sus hijos. Los niños de los ricos mamaban de los pechos de los pobres. Las familias más ricas tenían sus propias amas de cría.
Margaret L.King La mujer en el Renacimiento
- Indiqueu el tipus de font.
- Situeu l'espai, el temps i l'època històrica del text.
- Resumiu el text.
- La idea " El parto era un momento temible, fruto del castigo especial de Dios a Eva por su falsedad en el Paraíso" significa que el dolor, el patiment i la mort amb freqüència de la mare que ocasionava el part eren un càstig de Déu a les dones. A quina mentalitat correspon aquesta manera de pensar?
|